A PARTIR D'ARA TOTA LA INFORMACIÓ A

ciubadia.org

FOTO DENUNCIA

Per desgràcia la ineficàcia del govern del PSC fa que

Badia estigui cada dia pitjor.

Una vergonya!

Dilluns 30/08/2010

Badia del Vallès i l'incivisme

El nostre municipi com molts altres no està exempt d'aquesta xacra social que és l’incivisme.

En els darrers anys, la qüestió del incivisme en els nostres carrers i places s'ha posat cada vegada més de manifest.

La ciutat és un espai col·lectiu on totes les persones tenen dret a trobar les condicions per a la seva realització personal, política, social, amb les condicions ambientals òptimes, la qual cosa implica assumir també els deures de la solidaritat, el respecte mutu i la tolerància . 

Quan les coses es fan sense pensar...

És força habitual escoltar veus crítiques contra l'egoisme que mou el nostre dia a dia. Afirmem que la gent cada cop és més incívica, i que, en general, pensem en nosaltres mateixos i fem la nostra sense tenir en compte si amb els nostres actes molestem als nostres veïns. I suposo que és cert: tots hem patit en algun moment les molèsties provocades per la música excesivament alta d'un veí a qui li és absolutament indiferent el fet que potser el del costat s'hagi de llevar de matinada per anar a treballar,o d'aquell que aparca sobra la vorera havent lloc on estacionar el seu vehicle de forma correcte simplement perquè està més a prop de casa i ignorant que potser posant el cotxe allà impedeix el pas d'un vianant amb cadira de rodes o amb el cotxet d'un nen petit.

Oda a la paperera

El passat 17 d’agost, a les 10:13 per ser més exactes, sortint del local de Convergència Democràtica (Saragossa 3), vaig fer aquesta foto amb el mòbil. La vaig penjar al meu perfil del facebook, i incialment anava a posar un comentari del tipus: “recordeu el joc de les set diferències? Doncs bé, qui s’anima a assenyalar set mostres d’incivisme?”. Després, però, em va saber greu. No vaig voler frivolitzar una situació que cada cop més més freqüent a Badia, i que viatja a cavall de dues greus deficiències de la gestió diària: d’una banda, la total impunitat d’aquells que embruten la ciutat, trenquen mobiliari urbà i aparquen malament.

Els avantatges de la Independència

Aquests dies de vacances allotjada en un hotel de la costa catalana, he aprofitat el temps de les tardes ennuvolades amb xerrades i a la vegada intercanvi d’opinions amb nois que tenien inquietuds polítiques i que al mateix temps em van transmetre els seus dubtes respecte a la nostra independència, la seva percepció és què tots els partits polítics anomenats independentistes la volen, però a la vegada no la saben defensar sinó és pel seu propi interès; tampoc sabien quins avantatges reals ens podria portar cap a Catalunya i se’ns culpabilitza de què ningú ho explica als espanyols que viuen aquí. Vaig adquirir un compromís amb ells, explicar el perquè de la Independència i segur que sí, ho tenen més clar, sabran diferenciar.

La interculturalitat

Aquest estiu he rellegit Pau i interculturalitat. Una reflexió filosòfica, de Raimon Panikkar (Proa, 2004). Donades les actuals discussions que trobem sobre la taula derivade de la convivència intercultural, i donada també la feina que estem fent a l’ajuntament els grups municipals del PSC, ICV-EUiA i CiU (a dia d’avui som els únics grups que estem participant) a les taules de treball creades a partir d’una proposta de Convergència per analitzar tota la qüestió relacionada amb la diversitat de cultes a Badia, aquesta obra de Panikkar em sembla encara més vigent enguany que quan la vaig llegir per primer cop. No puc deixar de pensar que, en aquestes taules de treball, el que hem de pretendre no és captar una visió global de les necessitats dels diferents col·lectius religiosos (i per extensió, culturals) amb nucli a Badia, sinó que l’objectiu hauria de ser, en primer lloc, enriquirir-nos i ampliar les nostres perspectives. I això només s’aconseguirà amb el diàleg. Per aquest motiu, el proper pas dins la dinàmica d’aquestes taules de treball serà obrir-la a interlocutors dels diferents col·lectius, iniciant així el diàleg, real i directe, a partir del mes de setembre.